La soledad

Esto es un poema que mande al periodico, i que con suerte me lo publicaron (Esta en Valenciano).

Quan estic a sol es,
el mar es paralitza,
el sol se'n va,
la natura desapareix,

Tot canvia,
quan estic amb tu,
ells ocells canten,
al sentir la nostra alegria,
i el núvols se sequen,
i ens donen via lliure
quan estem junts.

Tu, només Tu.
Tu, el meu àngel dauraT,
tu,ets la persona que
un dia nuvolat el fa
solejat... I una vesprada avorrida,
la fa divertida amb nomes una paraula,
Tu,la meua princesa,
Tu,que amb la teua presencia,
el meu cor Trist, insegur...
s´ompli d´alegria, seguritat.
T el mes important de ToT:
AMOR.